|
La calcografia
La matèria primera de la matriu es el metall,
que pot ser coure, zinc, llautó, acer, ferro,
etc. El coure es el mes indicat per les seves
qualitats de compacitat, duresa, resistència,
homogeneïtat, etc.; son aquestes propietats les
que influeixen en un bon gravat, que ha de tenir
un traç ben net i una planxa amb capacitat de
resistir una tirada llarga sense veure afectada
la qualitat de les estampes produïdes. El zinc
es mes tou, menys resistent, i per tant, exigeix
un control mes precís, sobretot en els efectes
del mordent. L’acer i el ferro, no son d’us
gaire freqüent, i s’utilitzen per treballs mes
determinats ( fondos mes texturats, incisions
ràpides molt profundes, etc.) amb mordents
adequats. La planxa de metall amb la superfície
polida, te un gruix aproximat de 1 a 1,5 mm.
Un gravat calcogràfic es un gravat sobre metall
amb la incisió o traç al buit. La imatge esta
incidida en la matriu i la reserva de blancs es
la superfície de la mateixa planxa. Es en el
interior dels solcs excavats on hi penetra la
tinta que per mitja d’una pressió adient,
trasllada la imatge al paper.
Una estampa calcogràfica presenta uns trets molt
característics que no es donen en altres
procediments, tals com: els traços en relleu en
el paper; la impremta de la planxa al voltant de
la composició gravada i que anomenem petjada,
cubeta o taca; i els diversos traços típics de
les diferents tècniques emprades, com
l’aiguafort, l’aiguatinta, la
punta seca, el
burí, la
manera negra, etc.
Finalment, la incisió es pot efectuar de dues
maneres: incisió directa,excavant el metall
directament amb una eina, o be, incisió
indirecta, per mitjà de la corrosió d’àcids o
mordents. Aquests dos procediments generals
poden combinar-se en la mateixa planxa.
|
 |
