|
Introducció
Per diferenciar-lo del gravat
d’interpretació, el gravat original es aquell
concebut i realitzat directament pel gravador.
En son exemples les obres gravades de
Dürer,
Rembrandt, Goya o
Picasso, que varen treballar
sobre la planxa les seves pròpies invencions, a
voltes paral·leles a la seva obra pictòrica, i
sempre pensades i executades en un sentit
estrictament gràfic. Son tots aquests artistes
els artífexs de la Historia del Gravat, les
seves creacions i innovacions tècniques així ho
corroboren. Rembrandt, a tall d’exemple, a mes
de gravar les planxes, estampava les proves ell
mateix, encara que avui en dia es habitual
deixar l’estampació a càrrec d’un professional,
doncs no es considera necessari que el faci el
propi artista.
Per poder recórrer a un estampador professional
per que faci el tiratge, l’artista l’hi entrega
la planxa o planxes corresponents i el “bon a
tirer” (prova model). Actualment hi ha artistes
que van mes enllà i es limiten a entregar un
dibuix al gravador professional que es el
encarregat de gravar-lo i estampar-lo. Això es
motiu d’incertesa a l’hora de qualificar com
“original” una estampa o gravat d’un determinat
artista. A mes, com a conseqüència de la
presencia de tècniques alternatives i l’ús cada
cop mes important de mitjans fotomecànics i
digitals de reproducció, que repeteixen
exactament els dibuixos i les pintures dels
artistes, tan perfectament que aquests els
arriben a firmar com a obres originals, es fa
necessària la pregunta:
¿quins son els requisits que ha de complir una estampa per merèixer el qualificatiu de original? |
 |
