|
Requisits
Per aquesta pregunta s’han donat diverses
despostes que segueixen de manera general, la
definició de gravat original acordada en el III
Congres Internacional d’artistes celebrat a
Viena l’any 1960:
1. es exclusiva del gravador establir el numero
d’estampes definitiu de la edició.
2. Per ser considerat com gravat original, cada
gravat ha de portar la firma o anagrama del
artista, i a mes, una indicació del total de la
edició i del numero de sèrie del gravat.
3. L’artista pot indicar si ell mateix ha
realitzat la impressió.
4. En acabat el tiratge es aconsellable que la
planxa, bloc o pedra originals utilitzats per la
impressió, siguin destruïts o se’ls marqui amb
un senyal indicador del final de la edició.
5. Els principis anteriors es refereixen a les
obres considerades com a originals, es a dir,
gravats on l’artista ha realitzat la matrius amb
qualsevol material adient. Les obres que no
compleixin aquestes condicions s’han de
considerar “reproduccions”.
6. No pot establir-se una normativa per a les
reproduccions. Tanmateix, es aconsellable que
les reproduccions siguin considerades com allò
que son, i així, sense cap ambigüitat, es
diferenciïn de la obra gràfica original. Això es
particularment recomanable si les reproduccions
son de tan bona qualitat que l’artista s’avé a
signar-les, i reconeix la bondat del treball
realitzat per d’impressor. |




 |