 |
| |
|
|
Limitació del tiratge
La convenció de numerar i limitar els tiratges
es relativament recent. Va ser a finals del
segle XIX quan es va a començar a indicar el
numero d’exemplars dels que constava cada tirada
o edició, donant lloc al que avui coneixem com a
limitació de tiratge o tiratge limitat.
Degut als canvis del gust i les noves corrents
artístiques, tal com l’aparició i
desenvolupament de la fotografia, el gravat de
reproducció va anar desapareixent en benefici
del gravat original i de creació. Aquest va
agafar empenta en el segle XX, i en revalorar-se
econòmicament va sorgir la necessitat de limitar
les edicions en quantitats concretes i controlar
els exemplars de cada tirada, signant l’autor
les estampes, afegint-hi així, un nou valor, el
de la signatura autògrafa del artista. Els
primers de practicar-ho, a les àrees angleses i
franceses, van ser, entre d’altres, Whistler,
Seymour Haden, Meryon i Toulouse-Lautrec.
Va establir-se que la limitació de tiratge
s’indicaria a cada una de les estampes amb la
numeració corresponent i una
vegada finalitzada la impressió, es marcaria la
planxa amb una senyal, que pot ser, des d’una
gran creu incidida sobre tota la superfície, o
unes línies mes o menys discretes en un dels
angles, tal com les planxes anul·lades de la
sèrie de La Tauromaquia de Pepe Illo, per
Picasso conservades al Museu Picasso de
Barcelona, o bé, com les planxes anul·lades de
Manet, que presenten dos forats o trepants al
peu superior i inferior del coure. Així queda
assegurat que si es tornessin a estampar desprès
de la anulació apareixerien les marques en el
gravat. I efectivament així passa, quan la
tirada numerada ja s’ha acabat i la planxa es
anul·lada, s’estampa una prova anul·lada per
deixar testimoni. També pot donar-se el cas
excepcional de tiratges “post-edicio” que no son
signats per l’artista i porten aquestes senyals.
La numeració limitada s’indica a l’estampa amb
una fracció, escrita a llapis, que per
convenció, col·loquem a l’angle inferior
esquerra de la estampa, on el numerador refereix
el numero d’ordre de la estampa en relació al
tiratge total, i el denominador indica la
quantitat final de la edició. Per exemple: 5/25,
indica que es tracta de la estampa 5 d’un total
de 25. |
 |
| |
©
calcografics |
|
|
