Calcogràfics:  Catalunya  ·  Barcelona  ·  Gabinet d’aiguaforts  ·  Edicions exclusives  ·  Gravats inèdits  ·  Sergi Castignani 

Pàg. 1  ·  Pàg. 2  ·  Pàg. 3  ·  Pàg. 4     

 
Limitació del tiratge

La convenció de numerar i limitar els tiratges es relativament recent. Va ser a finals del segle XIX quan es va a començar a indicar el numero d’exemplars dels que constava cada tirada o edició, donant lloc al que avui coneixem com a limitació de tiratge o tiratge limitat.
Degut als canvis del gust i les noves corrents artístiques, tal com l’aparició i desenvolupament de la fotografia, el gravat de reproducció va anar desapareixent en benefici del gravat original i de creació. Aquest va agafar empenta en el segle XX, i en revalorar-se econòmicament va sorgir la necessitat de limitar les edicions en quantitats concretes i controlar els exemplars de cada tirada, signant l’autor les estampes, afegint-hi així, un nou valor, el de la signatura autògrafa del artista. Els primers de practicar-ho, a les àrees angleses i franceses, van ser, entre d’altres, Whistler, Seymour Haden, Meryon i Toulouse-Lautrec.

Va establir-se que la limitació de tiratge s’indicaria a cada una de les estampes amb la numeració corresponent i una vegada finalitzada la impressió, es marcaria la planxa amb una senyal, que pot ser, des d’una gran creu incidida sobre tota la superfície, o unes línies mes o menys discretes en un dels angles, tal com les planxes anul·lades de la sèrie de La Tauromaquia de Pepe Illo, per Picasso conservades al Museu Picasso de Barcelona, o bé, com les planxes anul·lades de Manet, que presenten dos forats o trepants al peu superior i inferior del coure. Així queda assegurat que si es tornessin a estampar desprès de la anulació apareixerien les marques en el gravat. I efectivament així passa, quan la tirada numerada ja s’ha acabat i la planxa es anul·lada, s’estampa una prova anul·lada per deixar testimoni. També pot donar-se el cas excepcional de tiratges “post-edicio” que no son signats per l’artista i porten aquestes senyals.
La numeració limitada s’indica a l’estampa amb una fracció, escrita a llapis, que per convenció, col·loquem a l’angle inferior esquerra de la estampa, on el numerador refereix el numero d’ordre de la estampa en relació al tiratge total, i el denominador indica la quantitat final de la edició. Per exemple: 5/25, indica que es tracta de la estampa 5 d’un total de 25.









 

© calcografics

 Calcografies:  La calcografia  ·  El gravat original  ·  L´Aiguafort  ·  L´Estampació  

 

  << Home  © 2008 Calcografics.com · gravats originals al aiguafort de Sergi Castignani  info@calcografics.com